El partit pot ésser disputat individualment o per parelles. El recorregut, en el qual hi ha col·locats una sèrie d’obstacles naturals o artificials (arbusts, rierol, zona sorrosa, etc), sol fer de 3 a 6 hm i té 18 forats o més (o solament 9), situats en el green i de 10,8 cm cadascun. Guanya la competició el jugador que aconsegueix de fer el recorregut amb menys cops o bé aquell que s’ha anotat més forats (en aquest cas, cada forat és atorgat al jugador que aconsegueix d’introduir-hi la pilota en el menor nombre de cops). Cada jugador té assignat un vailet, anomenat caddie , el qual li tragina els bastons i pot aconsellar-lo sobre la direcció que cal donar a la pilota o sobre l’elecció del club més adequat, entre els 14 reglamentaris. Els bastons són prims i tenen a l’extrem inferior un petit cap; la mida, el pes, la forma i el material varien per tal d’adaptar-se als diferents cops que cal donar segons la distància que hom vol atènyer amb la pilota i les condicions del terreny en què aquesta es troba. El golf nasqué a Escòcia, durant el s XV, i es convertí en l’esport nacional. S'estengué posteriorment per tota la Gran Bretanya i començaren a crear-se una sèrie de clubs, el més antic dels quals és The Royal and Ancient Golf Club of Saint Andrews (1754), que establí el reglament de joc. Actualment és molt practicat en tots els països anglosaxons i, especialment, als EUA, on aquest esport s’ha professionalitzat extensament. N'hi ha una varietat que hom juga en espais molt reduïts (minigolf). Als Països Catalans el primer club d’aquest esport fou el Barcelona Golf Club (1912), creat per iniciativa del comte de Churruca i d’un grup d’industrials. El 1913 inaugurà les seves instal·lacions a Pedralbes i adoptà el nom de Club de Golf de Pedralbes. L’any 1914 hom inicià les gestions que donaren lloc al camp de golf de Sant Cugat del Vallès. Al País Valencià el primer fou el de Manises (1924). Posteriorment sorgiren els del Club de Golf Terramar, de Sitges, el Club de Golf de la Cerdanya, a Puigcerdà, el de Llavaneres (1945), el del Prat de Llobregat (1956), el del Saler (València) (1958), el del Grau de Castelló (1959), el de Son Vida, a Palma (1964), el primer de les Balears, al qual s’afegí el 1967 el de Punta Roja (que foren seguits per la construcció d’altres camps a Menorca i a Eivissa), el de Pals (Baix Empordà) (1966), el Club de Golf Costa Brava, a Santa Cristina d’Aro (1968), el de Torrevella (1972) i el de Vallromanes (Vallès Oriental), entre d’altres.
m
Golf
Camp de golf
© C.I.C-Moià
Joc de pilota que té per finalitat d’introduir en una sèrie de forats, distribuïts sistemàticament tot al llarg d’un recorregut accidentat, una pilota de cautxú, de 4 cm de diàmetre i 46,92 g de pes, mitjançant una successió de cops donats amb uns bastons especials, anomenats clubs .