haiku

m
Literatura

Forma estròfica japonesa formada per tres versos, de 5, 7 i 5 síl·labes, respectivament.

Reducció de la tanka, forma bàsica del vers japonès, tant el nom com l’estructura provenen de la combinació del haikai, modalitat de vers burlesc també de 17 síl·labes, i el hokku, fragment inicial d’un poema més llarg (renga). Aparegut al s. XVII, en fou el primer representant important Bashō. Mitjançant el haiku, el poeta evoca o suggereix sensacions i emocions de la forma més breu i concentrada possible. Al s. XX ha estat utilitzat per poetes occidentals i, en català, per Carles Riba.