A les tècniques hematològiques habituals (comptes globulars, estudis de frotis sanguinis i medul·lars, etc) s’han afegit darrerament els avenços de la biologia, de la química i de l’electrònica, que han permès nous estudis d’antígens i d’anticossos, de cultius de teixits, etc; i també han estat fets nombrosos estudis sobre la coagulació sanguínia. Aquests avenços repercuteixen en l’estudi clínic dels trastorns comunament denominats malalties de la sang, molt relacionats amb les alteracions citoimmunològiques, com ara els diversos tipus de leucèmies i limfomes, contra els quals hom desenvolupa contínuament esquemes terapèutics a base d’agents immunosupressors, que en alguns casos assoleixen guaricions definitives. Darrerament, les trasplantacions de moll de l’os s’han mostrat eficaces en el tractament d’algunes d’aquestes malalties i de certes aplàsies medul·lars.
f
Medicina