Segons el tipus de vasos lesionats per traumatisme, l’hemorràgia és arterial (sang vermella), venosa (sang poc o molt fosca) i capil·lar (puntets vermells). L’hemorràgia és externa si es produeix a través d’una solució de continuïtat de la pell, i interna quan la sang es vessa a l’interior d’una cavitat: la pleura (hemotòrax), l’abdomen (hemoperitoneu), el pericardi (hemopericardi) o l’úter (hematòmetra). A vegades, tot i que la sang ha estat vessada a l’interior de l’organisme, pot ésser visualitzada a través dels orificis naturals; així, hom parla d'hematèmesi (vòmit de sang), d'hemoptisi (expectoració de sang), d'hematúria (orina amb sang), d'epistaxi (hemorràgia nasal) i de melena (excrements negres). L’hemorràgia aguda consisteix en la pèrdua brusca d’una gran quantitat de sang, amb perill d’arribar a l’estat de xoc. L’hemorràgia crònica és la pèrdua inadvertida de petites quantitats de sang durant una llarga temporada, la qual cosa pot donar lloc a l’aparició d’un estat d'anèmia. Les hemorràgies degudes a trastorns de la coagulació entren dins el quadre de la diàtesi hemorràgica; anatòmicament es caracteritzen per l’aparició d’una porpra o taca vermella, més o menys difusa, a la pell o a les mucoses de les diverses cavitats naturals, però poden també ésser causa de pèrdues importants de sang en diversos òrgans.
f
Patologia humana