hereu

| hereva

heredero -ra (es), heir, heiress (en)

f

m

Dret civil

Persona que rep una herència, o només una part, per heretament, disposició testamentària o legal, a títol universal (drets i béns).

Si concorren dos hereus o més, hi ha comunitat hereditària, que es desfà per partició, a la qual tenen tots dret a parts alíquotes. Es tracta sempre d’hereu o successor a títol universal (que inclou els drets i els béns), a diferència del legatari, que ho és a títol particular o singular.