Els hidrurs iònics foren preparats per H. Moissan i els seus col·laboradors per unió directa dels components; llur examen als raigs X ha permès de determinar la distribució dels ions presents. Els hidrurs alcalins tenen una estructura cristal·lina de cares centrades, mentre que els alcalinoterris tenen una estructura cúbica de cares centrades. Els hidrurs moleculars són substàncies d’enllaç covalent del tipus B2H6, PH3, AsH3, obtingudes fent reaccionar l’hidrogen atòmic sobre el metall. Els hidrurs són emprats com a agents reductors, com a carburants molt energètics i com a intermediaris de síntesi, molts dels quals, però, tenen un interès exclusivament teòric. Els hidrurs radicals són agrupaments diatòmics incomplets, identificats per l’anàlisi espectral, en l’atmosfera estel·lar; no han pogut ésser aïllats a causa de llur labilitat química i de llur curtedat de vida. Hom els considera com a radicals lliures. Els hidrurs d’inserció són composts obtinguts fent absorbir l’hidrogen per certs elements de transició, com el titani (TiH2). Hom suposa que l’hidrogen s’introdueix en les fissures intersticials de la malla metàl·lica i en modifica les propietats.
m
Química