himeni

m
Botànica

Capa de cèl·lules esporògenes (ascs o basidis) i de cèl·lules o hifes estèrils, implantades en general perpendicularment a la superfície d’un estroma.

L’himeni dels ascomicets (i dels ascolíquens) comprèn ascs i paràfisis filiformes de llargada equivalent, i el seu color depèn del de l’àpex de les paràfisis i dels ascs (epiteci). L’himeni dels basidiomicets comprèn, a més dels basidis, paràfisis curtes unicel·lulars (en realitat, basidíols) i sovint cèl·lules allargades, de mida molt superior, els cistidis.