Als Països Catalans, hom donà el nom d’hostal als establiments on hom acollia, mitjançant pagaments de mercè, els qui anaven de pas i llurs cavalleries, i també, als ss X i XI, el de parada. Al s XIV encara eren una cosa molt simple: una cuina-menjador, estable per a les cavalleries i dues grans sales per a dormitori, una per als homes i una altra per a les dones. Segons les Constitucions de Catalunya i les interpretacions dels antics juristes, la norma general de tot hostaler era la d’admetre tothom qui pagués, mentre la seva conducta fos correcta; però les prostitutes només hi podien estar allotjades un sol dia i encara sense fer ús de llur ofici; tampoc no podien ésser-hi admesos els bandejats, foragitats de pau i treva, malfactors ni alcavots; quant als excomunicats, només hi podien tenir estada si anaven de camí devers el papa o el seu bisbe en demanda d’absolució. Generalment els hostals de fora de les ciutats eren establerts en els camins públics i en llocs de mercat. Moltes poblacions catalanes deuen la seva existència al primitiu hostal.
m
Alimentació