Equivalia, aproximadament, a l'hidalgo castellà i al noble català. Originàriament només hi havia l'infançó de sang o d''abolengo', però després aparegueren l'infançó de carta o de privilegi franc, que era un plebeu declarat exempt pel rei del pagament de contribucions, l'infançó de població local, que ho era per concessió reial col·lectiva a tots els individus d’una localitat a títol de fur de població, qualitat que es perdia en abandonar la localitat, i l'infançó ‘ermunio', que, sembla, era exempt de tributs, però no gaudia de noblesa.
m
Història