Secretada directament al torrent sanguini, regula el metabolisme dels glúcids, té influència sobre la síntesi de proteïnes i d’ARN i sobre la formació i emmagatzematge de lípids neutres. Les insulines comercials són aïllades del pàncrees de bou i del de porc. En medicina són emprades com a hipoglucemiants en el tractament de la diabetis; les insulines actualment poden ésser classificades en tres categories segons el seu grau de purificació: tradicionals, que són insulines que contenen gran nombre de contaminants, proteïnes d’alt pes molecular i proinsulines entre altres (aquests contaminants són els responsables de les reaccions antigèniques); cromatogràfiques, que són insulines que contenen menys de 9 parts per milió de matèria seca de proinsulina, i monocomponents, que són insulines purificades per cromatografia de bescanvi iònic, en les quals la majoria dels contaminants han estat eliminats i per tant tenen l’avantatge teòric de no provocar la formació d’anticossos.
f
Bioquímica