interjecció

interjección (es), interjection (en)
f
Gramàtica

Proposició implícita exclamativa.

Constituïda per un mot o més que poden ésser meres exclamacions (ah!, ai!, oh!, ep!, apa!), onomatopeies (pum!, paf!, xap!), noms o sintagmes nominals (compte!, noi!, Déu meu!), verbs o sintagmes verbals (visca!, vinga!, som-hi!), adverbis (bé!, amunt!, fora!) i fins i tot frases (com hi ha món!), que, per pèrdua ocasional o definitiva de llur funció, han adquirit una nova gramaticalització. Per això hom ha considerat tradicionalment, bé que erròniament, la interjecció com a part de l’oració.