judeocristianisme

m
Cristianisme

Corrent doctrinal i pràctica del primitiu cristianisme que sostenia la necessitat per a tot cristià d’observar la llei mosaica.

Això implicava que els conversos de la gentilitat havien de passar primer per la circumcisió. Aquesta actitud, defensada per Jaume, cap de la comunitat de Jerusalem, topà amb la forta resistència de Pau, i donà lloc al concili de Jerusalem, relatat pel llibre dels Actes dels Apòstols. Els dissidents es refugiaren amb Simó, successor de Jaume, pels volts de Jerusalem. Posteriorment a la dispersió dels jueus, se'n coneixen dues sectes, els jesseus i els ebionites, que professaven unes mateixes doctrines i actituds, però aquests darrers practicaven, a més, nombroses ablucions i servaven l’evangeli dels Hebreus, mentre que els primers servaven una versió aramea de l’evangeli de Mateu. Influïts pel gnosticisme, foren la base d’un viu moviment ascètic palestí que arrencà vers el s IV.