kuba

bakuba
f
m
adj
Etnologia

Dit de l’individu d’un poble negre de l’Àfrica equatorial, de raça congolesa i llengua bantú, que habita al Congo, entre els rius Sankuru i Kasai.

Al s XVII els kubes constituïren un important reialme, del qual resten notables obres d’art (figures retrat dels seus reis i copes per a beure en forma de cap de dona).