Els lípids poden tenir també uns altres constituents en llur molècula, com ara àcids fosfòrics, àcid sulfúric, bases nitrogenades i sucres. La presència de llargues cadenes hidrocarbonades en la molècula dels lípids els confereix la propietat d’ésser insolubles en aigua i solubles en solvents orgànics apolars. Hom anomena lípids simples els que només contenen carboni, oxigen i hidrogen, i comprenen els triglicèrids, anomenats greixos (greix) o olis (oli) segons que siguin sòlids o líquids, les ceres (cera) i els èsters dels esterols ( esterol); dins aquest darrer grup, un dels esterols més coneguts és el colesterol. Els lípids complexos contenen, a més, altres elements i són anomenats, en general, lipoides (lipoide); comprenen els fosfolípids (fosfolípid), els esfingolípids (esfingolípid) i els glicolípids (glicolípid). Els lípids existeixen en totes les cèl·lules vives, en proporcions molt variables d’un teixit a l’altre. Els triglicèrids resten emmagatzemats al teixit adipós dels animals i a les llavors dels vegetals, en forma de material de reserva. Les ceres són molt difoses en els insectes, en certs cetacis i en les plantes, en els quals tenen funcions de protecció. En els mamífers, els teixits amb una funció complexa, com el teixit cerebral, el nerviós, l’hepàtic o el renal, tenen el més alt contingut en fosfolípids. Els lípids, a causa dels àcids grassos que contenen, constitueixen una de les formes més riques en energia de l’alimentació, i llur oxidació a les cèl·lules és completa. La deposició patològica de lípids a les parets de les artèries intervé en la producció d’un ateroma.
m
Bioquímica