Són considerades com un tipus de proteïna conjugada en la qual el grup prostètic és de natura lipídica. Les lipoproteïnes més ben conegudes són les del plasma sanguini dels mamífers, que serveixen de vehicle per al transport dels lípids entre els diferents teixits al llarg del flux circulatori. Pel fet que molts lípids són insolubles en el medi aquós de la sang ( lípid), la fixació a les proteïnes, polars, fa possible llur transport entre l’intestí, el fetge i el teixit adipós, fonamentalment. Quant a l’estructura, les lipoproteïnes són micel·les de pes molecular comprès entre 300 000 i 109 i amb la superfície exterior constituïda per proteïnes que embolcallen la part lipídica interior. El tipus d’enllaç entre proteïna i lípid és hidrofòbic, no covalent. Les diferents lipoproteïnes del plasma poden ésser classificades i separades per electroforesi en els grups anomenats pre-β, β i α1. La ultracentrifugació permet de separar-les segons les diferents densitats, que són tant més baixes com més abundós és el lípid dintre la micel·la; els quilomicrons, que són les de densitat més baixa, contenen prop del 95% de lípid, lipoproteïnes de molt baixa densitat (VLDL), lipoproteïnes de baixa densitat (LDL) i lipoproteïnes d’alta densitat (HDL), d’importància distinta pel que fa a la possibilitat de produir trastorns clínics com, p ex, l’ateromatosi (hiperlipoproteïnèmia).
f
Bioquímica