Hom pot fer remuntar la invenció de la llança a l’època paleolítica, en què la punta era de sílex tallat, posteriorment substituït per metall. Utilitzada per a mantenir l’enemic a distància, la llança fou feta més llarga progressivament. A l’edat mitjana hom emprà la llança curta i la llança llarga i pesant, que fou l’arma dels cavallers. Perdé la seva importància des de la fi del s XV, i amb la utilització de les armes de foc caigué en desús i esdevingué una arma secundària.
f
Història