llavi

labio (es), lip (en)
m
Anatomia animal

Cadascuna de les dues peces carnoses mòbils, superior i inferior, que limiten l’obertura de la boca.

Els llavis són formats en llur major part pel múscul orbicular. La part interna o mucosa presenta al mig un replec o fre, més pronunciat en el llavi superior, i la part externa és un teixit intermedi de la pell i la mucosa. És una regió molt vascularitzada i innervada. Els punts d’unió dels llavis reben el nom de comissures. En els mamífers, tenen un paper important en la succió de la llet per les cries. En l’home, els llavis són limitats a la part superior pel nas i a la part inferior pel solc labiomentonià. Tenen un paper important en l’obertura i el tancament de la boca, en la fonació i en la respiració. Entre les formes patològiques més importants cal esmentar el llavi leporí, consistent en la fissura d’un dels llavis, especialment el superior, i el llavi de tapir, consistent en la sortida del llavi superior i la contracció del llavi inferior.