Són més bons grimpadors que voladors, i són molt apreciats com a ocells de gàbia, puix que són domesticats amb facilitat, generalment són bons xerradors i viuen molts anys. El lloro gris ( Psittacus erithacus ) ateny més de 30 cm, té la cua escarlata i la zona a l’entorn dels ulls, fins al bec, nua i blanca. Habita a les selves de l’Àfrica central. El lloro de cap groc (o lloro reial ) ( Amazona ochrocephala ) ateny els 40 cm i és verd amb el cap groc i les puntes de les ales blaves. Habita a l’Amèrica Central i del Sud, juntament amb el lloro de front blau ( A. aestiva ) i el lloro de front blanc ( A. leucocephala ). Gairebé tots ells presenten pinzellades vermelles, blaves i, de vegades, negres.
m
Ornitologia
Lloro
© Lluís Prats
Nom donat als ocells de l’ordre dels psitaciformes que tenen la cua curta, puix que no supera mai els 2/3 de la longitud del cos, i amb l’extrem quadrat o arrodonit.