Les ludoteques poden ésser institucions independents o estar al servei d’esplais, escoles, biblioteques, centres cívics, centres d’animació o altres institucions socioculturals. Són institucions recreativoculturals especialment pensades per tal de desenvolupar la personalitat del nen, principalment per mitjà del joc i la joguina. Per això possibiliten el joc infantil amb l’oferiment tant dels elements materials necessaris —joguines i espais de joc, tancats i oberts— com de les orientacions, ajudes i companyia que necessitin per a jugar. Els principals objectius dins d’un marc de desenvolupament comunitari són prestar als nens aquelles joguines que escullin, practicar el joc en grup, orientar els pares amb relació a la compra de joguines, ajudar a la integració del nen deficient per mitjà del joc, adobar joguines i fer-ne, realitzar activitats d’animació infantil, provar joguines per estudiar-ne la bondat i facilitar aquestes informacions als fabricants. Aquestes institucions socioculturals existeixen actualment en fase més o menys avançada de realització i coordinació a la majoria dels països d’Europa i a alguns d’Amèrica, Austràlia i Àsia. Hom considera que la primera ludoteca fou creada l’any 1934 a Los Angeles (Califòrnia). El 1960 la UNESCO n'impulsà la idea i des d’aleshores han sorgit iniciatives arreu del món. Si bé en un principi gairebé totes han estat fundades per pares i educadors, actualment moltes reben subvencions dels organismes oficials o d’institucions i fundacions privades.
f
Educació