Es preocupa també del paper de l’estat en l’activitat econòmica global i en general de la política econòmica d’uns moments i uns llocs concrets. El tractament macroeconòmic aparegué com a reacció davant la metodologia neoclàssica a partir de les investigacions de Keynes i Kalecki sobre el nivell global de l’activitat econòmica. Suposà una alternativa al col·lapse de l’economia de mercat dels anys trenta i a la crisi que sofrí en aquell moment la teoria de la tendència natural a l’equilibri en plena ocupació. Segons els keynesians, la macroeconomia cal que defineixi i analitzi les relacions entre agregats i estableixi les condicions necessàries perquè el sistema econòmic estigui en equilibri, estàtic o dinàmic, i les seves característiques. Un dels problemes principals de la macroeconomia és el de la configuració dels agregats, generalment constituïts per elements no homogenis. La divisió entre microeconomia i macroeconomia limita els objectes d’estudi d’ambdues, que simplement es complementen, i no permet que la teoria econòmica arribi a una anàlisi global i articulada de la realitat social. A partir d’aquesta divisió, la macroeconomia es limita a fonamentar l’actuació de l’estat capitalista sobre l’economia per facilitar la reproducció del sistema socioeconòmic capitalista amb uns desequilibris —inflació, desocupació— pretesament mínims, per tal d’evitar les crisis econòmiques o polítiques.
f
Economia