El pes molecular pot variar de 10 000 a alguns milions. Hom coneix un gran nombre de substàncies macromoleculars naturals, com la cel·lulosa, les proteïnes i els virus, i també els diamants i els silicats. Poques macromolècules naturals han pogut ésser sintetitzades; per contra, hom ha pogut sintetitzar nombroses matèries plàstiques, fibres tèxtils sintètiques i elastòmers, obtinguts per polimerització o policondensació de monòmers. Les propietats fisicoquímiques de les macromolècules depenen de llur dimensió, de llur estructura i de les funcions químiques presents a la molècula. Les substàncies amb disposició tridimensional dels monòmers (com és ara els diamants) presenten unes característiques d’una duresa més alta que quan els monòmers són disposats d’una manera compacta. Pel que fa a les macromolècules biològiques, hom estudia actualment el paper fonamental que tenen llurs estructures en certs processos vitals. La determinació del pes molecular de les macromolècules és feta amb mètodes basats en mesures de pressió osmòtica, velocitat de sedimentació i difusió lluminosa. L’estudi de les macromolècules en dissolució ha d’ésser completat per mètodes purament químics o físics, com la microscòpia electrònica o l’anàlisi amb raigs X.
f
Química