mandràgora

Mandragora sp (nc.), mandrágora (es), mandrake (en)

f

Botànica

Farmàcia

Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les solanàcies, d’arrel napiforme, molt gruixuda, sovint bífida i a vegades antropomorfa, de fulles simples, oblongues, en roseta basal, de flors campanulades i violades i de fruits en baia groga o ataronjada.

Comprèn dues espècies, M.officinarum, de la Dalmàcia, i M.autumnalis, de la part sud-occidental de la península Ibèrica i d’altres contrades mediterrànies. Les arrels, carnoses i fètides, tenen propietats narcòtiques i sedants similars a les de la belladona, i contenen un alcaloide, la mandragorina. A causa de l’estranya forma de les arrels (que a vegades evoquen figures humanes), la mandràgora ha estat molt emprada en l’ocultisme, especialment en la preparació de filtres, per raó dels poders afrodisíacs i guaridors de l’esterilitat que hom li ha atribuït.