Com a concepció mecanicista del món, el mecanicisme estableix el real com un cos únic regit per lleis mecàniques o bé com un conjunt de cossos en moviment, en el qual cas la comprensió del real coincideix fonamentalment amb la de l’atomisme; establint, d’altra banda, la causalitat com a principi bàsic i determinant de tot canvi i moviment, aquest tipus de mecanicisme s’oposa generalment a tota finalitat. Com a explicació mecanicista del món, el mecanicisme afirma la possibilitat i àdhuc la necessitat de donar raó dels fenòmens naturals a partir de models mecànics, però alhora manca d’uniformitat en la determinació d’aquests mateixos models. Més enllà de la polèmica contemporània sobre si el mecanicisme —propi d’un reduccionisme molt freqüent en l’edat moderna— ha estat definitivament superat o no, tant per les ciències com per la filosofia, hom pot dir que la possibilitat d’una explicació mecànica de certs fenòmens no suposa que aquesta sigui vàlida per a tot fenomen i per a tot el real. Fàcilment vinculat a una concepció materialista de la realitat (materialisme mecanicista), el mecanicisme ha estat rebutjat pel mateix materialisme dialèctic, en les seves modalitats de comprensió més humanistes (marxisme, materialisme dialèctic).
m
Filosofia