megaduc

m
Història

Cap suprem de la flota de guerra de l’imperi Bizantí.

El títol —que apareix vers el s XI, amb els emperadors Comnè— arribà a constituir la quarta jerarquia de l’imperi. L’emperador Andrònic Paleòleg atorgà aquesta dignitat a Roger de Flor, comandant de la Companyia Catalana, el 1303, i posteriorment a Berenguer d’Entença (1305), després d’haver estat investit com a cèsar Roger de Flor. Mort Berenguer, fou nomenat megaduc Ximenes d’Arenós (1307).