melifàgids

m

pl

Ornitologia

Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de 10 a 50 cm, que tenen la llengua protràctil, amb l’extrem distal dividit en lòbuls proveïts de prolongacions filiformes i les vores de la base cargolades fent canal.

S'alimenten de pol·len, nèctar, petits insectes i fruita. Comprèn 158 espècies vivents. Tots tenen 10 rèmiges primàries i 12 timoneres. Habiten Austràlia, Nova Zelanda, les illes del Pacífic sud-occidental fins a Hawaii i, dues espècies, el S d’Àfrica.