mènids

centracàntids

m

pl

Ictiologia

Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes, d’una constitució molt semblant a la dels espàrids, dels quals es diferencien pel fet de posseir una boca extraordinàriament protràctil i les mandíbules més febles.

Són hermafrodites proterògins. Moltes espècies construeixen nius a la sorra del fons, vigilats i defensats pel mascle. S'alimenten de crustacis i altres minerals planctònics, i habiten a la zona litoral de les mars temperades i càlides; a la Mediterrània és molt corrent la xucla.