mesomeria

mesomerisme
f
Química

Propietat que tenen unes certes substàncies de no poder ésser representades per una única fórmula d’estructura de tipus convencional que sigui capaç de definir-ne les propietats d’una forma característica.

És anomenada també ressonància . Hom defineix un compost que presenta mesomeria com un híbrid de ressonància o estat mesomèric d’una mateixa substància, la fórmula de la qual aleshores és representada mitjançant la de les diverses formes possibles separades amb el signe ↔; així per exemple, hom té:

Les formes mesòmeres, dites també formes límit o en ressonància , d’una mateixa substància difereixen per la distribució dels electrons d’enllaç, alguns dels quals es desplacen d’àtom ( efecte mesomèric), bé que els àtoms ocupen les mateixes posicions en totes dues formes. Cal dir que l’estat real de la molècula és, de fet, intermedi entre els estats representats per cadascuna de les estructures, però cadascuna de les formes de ressonància per separat no té realitat física o existència independent. És a dir, que la molècula no existeix en formes diferents, i la representació de l’estructura electrònica no pot ésser feta amb una única distribució de Lewis, sinó que és intermèdia a la indicada per les diverses formes límit. Mitjançant mesures experimentals de les calors de combustió ha estat posat de manifest que les molècules amb ressonància presenten una energia inferior a la prevista pel càlcul. Aquesta diferència d’energia és anomenada energia d’estabilització o de ressonància.