El concepte central en el qual es basa la seva anàlisi és el mercat i suposa l’existència de competència perfecta; són considerades com uns casos especials les situacions de competència imperfecta o monopolista. L’anàlisi microeconòmica fonamentalment estàtica s’inicià amb el marginalisme, que dóna una gran importància a l’estudi de l’equilibri general de tots els mercats de l’economia (mercat de productes finals, de productes intermedis i dels factors de la producció). Tracta també de les condicions necessàries perquè l’economia arribi a l’equilibri general i de les conseqüències dels canvis en les variables d’un mercat particular o d’un grup de mercats (Walras, Leont'ev). L’anàlisi de l’equilibri parcial considera només els efectes de l’alteració d’una variable sobre el mercat considerat (Marshall). En l’anàlisi microeconòmica marginalista la determinació de la renda dels individus depèn del procés general de la formació de preus: els agents individuals reben unes rendes —salaris, beneficis, interès, renda de la terra— atribuïdes segons la productivitat marginal de cada “servei” o “factor productiu”. Aquest plantejament ha estat criticat per P.Sraffa, J.Robinson i l’escola de Cambridge, que no consideren possible de trobar la productivitat marginal dels béns de capital (forma física d’expressió del capital com a relació social), a causa de llur heterogeneïtat i no-mal·leabilitat. La microeconomia, pel seu enfocament, contraposat al de la macroeconomia, que estudia magnituds agregades, és feta generalitzable a totes les economies de tots els temps, però en la realitat és centrada en l’assignació de recursos escassos per a utilitzacions alternatives i en l’anàlisi de problemes individuals i limitats de les empreses i els consumidors, sense interrogar-se sobre l’estructura i el funcionament del sistema socioeconòmic en el seu conjunt; això li fa prendre el sistema socioeconòmic capitalista com una dada.
f
Economia