Implantat el 1202 al regne de Castella-Lleó amb el nom de moneda forera, fou introduït per Pere I de Catalunya-Aragó als seus estats i anomenat monedatge o maravedís al regne d’Aragó. L’impost requeia sobre tots els béns mobles i immobles a raó de 12 diners per lliura, tenia caràcter general i no n'estaven exempts ni la noblesa ni l’Església ni els ordes militars. Sota Jaume I el monedatge es convertí en un ingrés regular (cada set anys) en la proporció d’un morabatí per cada set aurei o béns equivalents. Hi estaven subjectes tots els territoris en els quals corria la moneda jaquesa (Aragó, Ribagorça, Pallars, Lleida, Tortosa, etc); Barcelona, en aconseguir el 1257 el control de l’encunyació de la moneda barcelonina, pràcticament l’única vigent a la resta del Principat (llevat de Lleida i Tortosa on corria el diner jaquès), restà al marge de l’impost. Als regnes de València i de Mallorca fou establert a les corts de València del 1266 a raó d’un morabatí o set sous reals de València per foc que posseís béns per valor de 15 morabatins o més. De manera efectiva a Mallorca no fou establert fins el 1300 per Jaume II de Mallorca, amb el pagament cada set anys al rei d’un morabatí d’or de valor inalterable de 8 sous o rals menuts de Mallorca (que equivalien a 7 rals de València) per cada foc que tingués béns per valor de 10 lliures o més; n'eren exempts els estaments eclesiàstic i militar i era destinat a pagar els sous dels oficials i empleats de la seca de Mallorca. Rebé també el nom de fogatge o de morabatí. Persistí amb força regularitat fins el 1784.
m
Història