monumentalisme

m
Arquitectura

Tendència arquitectònica que intenta de crear edificis que impressionin no tant per les mides colossalistes com per la proporció dels elements que utilitza.

Pròpia de moments d’estructura política dictatorial, en són exemples les construccions nazis d’Albert Speer —el camp Zeppelin, a Nuremberg (1937), la Nova Cancelleria, a Berlín (1938), el pavelló alemany de l’Exposició Internacional de París (1937)— i múltiples obres soviètiques a partir del 1931 —projecte del Palau dels Soviets, de B.M.Iofan (1931-33), i la Casa dels Soviets, a Leningrad, de N.Trockij (1936-41). A la península Ibèrica, aquesta tendència dominà l’arquitectura oficial de l’època franquista. Cal destacar-ne el Valle de los Caídos, de P.Muguruza (1940-58), i el Ministeri de l’Aire, de Gutiérrez Soto (1943-51).