A partir de la descolonització formal, les potències mundials conservaren llur preeminència política, econòmica i cultural i seguiren un procés de recolonització i d’intervenció en països subdesenvolupats, aprofitant el desequilibri econòmic. Les grans companyies monopolístiques, els programes d’ajuda i els organismes internacionals han estat els instruments clàssics del neocolonialisme. El seu fi és conservar l’orientació econòmica de les excolònies i els països subdesenvolupats en general cap a les necessitats de les grans potències. El control polític i econòmic és assolit per pressió directa o a través de pactes generals que inclouen els països subdesenvolupats dins l’estratègia de les potències. Molt sovint els poders locals (monarquia, burgesia administrativa i comercial, exèrcit, etc) col·laboren en aquest procés neocolonial; això no obstant, quan s’ha escaigut, els països imperialistes no han dubtat a intervenir directament per liquidar els intents d’alliberament dels pobles subdesenvolupats oprimits.
m
Política