Pot designar un objecte, un fruit, no coneguts (piolet, guaiaba), o un concepte nou (fonema). Els neologismes formals es basen en la prefixació (preromà), la sufixació (alfabetitzar), la composició (pesacartes), l’abreujament (auto, automòbil), la sigla (CNT) i el manlleu a una altra llengua (bluf, xamfrà, etc). Els neologismes semàntics adapten un significant vell, per metàfora, etc, a un nou significat (catapulta, dispositiu que, als portaavions, serveix per a impulsar la sortida dels avions). Per a la formació de neologismes en vocabularis tècnics, hom recorre sovint al grec i al llatí; hom també adapta mots anglesos. Certs neologismes proposats per a substituir els corresponents barbarismes (farmaciola) passen difícilment al nivell col·loquial. D’altres, literaris, han estat fugaços (lleialtança, lleialtat).
m
Lingüística i sociolingüística