neurosi

neurosis (es), neurosis (en)
f

Afecció mental caracteritzada per desordres funcionals, que no exclouen un possible origen orgànic; hom considera la neurosi com un desordre lleu de la personalitat sense desorganització greu de la conducta.

El símptoma general més important de la neurosi és l'angoixa. A la inversa de les psicosis, els símptomes en el neuròtic mai no representen un canvi radical en la interpretació del món exterior; els neuròtics són relativament conscients de llur situació anormal i, bé que no necessiten internament psiquiàtric, poden ésser subjectes de tractament. Dins les neurosis més importants sobresurten les d’angoixa (preocupació excessiva per l’existència), les histèriques de conversió (atàxies, parestèsies, disquinèsies, etc), les histèriques dissociatives (amnèsia, somnambulisme, fugues, etc), les fòbies (pànic, tremolor, palpitacions, etc) i les neurosis obsessivocompulsives (idees i accions fixes contra les quals el neuròtic creu no poder lluitar), que poden englobar els subtipus dits neurastènic, depressiu, hipocondríac, etc. Les neurosis poden ésser estudiades i tractades tant pel psicòleg clínic com pel psiquiatre.