Malaltia crònica multifactorial, fruit de la interacció de factors genètics i ambientals, que es caracteritza per un excés de greix corporal (teixit adipós). L’índex de massa corporal (IMC), o índex de Quételet, tot i no ésser el millor indicador d’adipositat, és el paràmetre recomanat per la majoria de societats científiques internacionals per a definir l’obesitat. S’accepta com a punt de tall per a considerar un individu obès un valor d’IMC de 30 kg/m2 o superior per a adults sans (majors de divuit anys), sense incloure esportistes molt musculats ni embarassades. L’obesitat es pot classificar en diferents graus segons l’IMC de l’individu: obesitat grau I 30-34,9 kg/m2; obesitat grau II 35-39,9 kg/m2; obesitat grau III (mòrbida) 40-49,9 kg/m2, i obesitat grau IV (extrema) igual o més gran de 50 kg/m2.
La prevalença d’obesitat a l’estat espanyol al començament del segle XXI se situa al voltant del 14% en la població infantil i juvenil, d’un 16% en la població adulta, i d’un 35% en la població major de 65 anys. L’obesitat augmenta el risc de patir síndrome metabòlica, malalties cardiovasculars i cerebrovasculars, insuficiència cardíaca, síndrome d’apnea del son i alguns tipus de càncer, i es converteix així en la segona causa de mortalitat prematura i evitable després del tabac. En el tractament de l’obesitat, el pla d’alimentació i d’activitat física durant tota la vida són els pilars fonamentals, els quals s’hauran de complementar, en els casos en què sigui necessari i així ho indiqui el personal mèdic, amb el tractament farmacològic de les comorbilitats. Les obesitats de grau III i IV impliquen gravetat, i hauran d’ésser tractades en unitats especialitzades en aquests tipus d’obesitat, considerant l’opció de la cirurgia bariàtrica.