L’art òptic fou la continuació de les temptatives neoplasticistes i concretistes, però portades a terme amb més coherència metodològica. Quant a la forma, pren per base les investigacions clàssiques de la psicologia gestàltica: trompe-l’oeil, moviments il·lusoris, contradiccions visuals, figures impossibles, jocs òptics, etc. Quant al color, practicà una reducció molt considerable, fent ús, moltes vegades, exclusivament del blanc i el negre. N'han estat representants als EUA Josef Albers, a França Victor Vasarely i als Països Catalans Eusebi Sempere, entre altres. L’art òptic es transformà posteriorment en art cinètic.
m
Art