ovella

pècora, Ovis aries (nc.), oveja (es), sheep (en)

f
Mastologia

ovella

© Fototeca.cat

Mamífer remugant de la subfamília dels ovins , de la família dels bòvids, actualment només conegut en forma domèstica, i que ateny de 55 cm d’alçada a la creu, en les races més baixes, a 80 cm en les més altes.

El cos és robust i arrodonit i cobert per un pelatge (llana) llis o arrissat, segons les races, i de color generalment blanc o terrós fosc, que només deixa nus el musell i les potes. Les extremitats són fines i relativament llargues, i la cua, bé que varia molt segons les races, és llarga, a diferència de les espècies salvatges del mateix gènere, com l’argalí, el mufló, l’arruí i el bàral. El cap és curt i amb el front ample, els ulls i les obertures nasals grosses, el coll curt i gruixut, i el llavi superior fes per un solc. Els mascles d’algunes races tenen banyes, de forma i mides molt diverses. L’ovella actual, d’origen incert, és criada per la carn o la llana, o bé per ambdues coses alhora, bé que hom també aprofita la llet en algunes races. El mascle és anomenat moltó i marrà ; el mascle castrat i engreixat, marranís ; l’exemplar jove, xai o anyell i corder , segons si ha passat o no d’un any, i, en general, be qualsevol dels representants de l’espècie, mascle o femella. Entre les races criades pel pelatge hi ha la de caracul (la pell de la qual és l’astracan), la merina (amb nombroses varietats), la Cheviot, la Lincoln, la Dishley, etc, i entre les de carn i pelatge es destaquen la raça frisona, la Leicester i la Southampton.