El pacifisme, fonamentat de bon principi en idees religioses, es remunta al segle XIX, amb la creació de societats per a la pau a Nova York (1815), Londres (1816), París (1821) i Ginebra (1830). El 1843 se celebrà a Londres el primer congrés internacional per a la pau. A la fi del segle XIX el moviment pacifista rebé un nou i definitiu impuls en ésser incorporades les tendències pacifistes a l’ideari dels partits socialistes i de les organitzacions obreres, que preconitzaren la supressió del servei militar obligatori i el desarmament de les potències. Creada a Berna (1892) l’oficina internacional de la pau, la conferència de la Haia (1899) donà origen al tribunal internacional d’arbitratge. L’èxit escàs aconseguit per la Societat de les Nacions Unides i, més tard, per l’ONU a l’hora de garantir la pau mundial ha fet que el pacifisme continuï essent una aspiració encara viva, que ha conegut a Europa una revifalla espectacular des del 1979, amb l’augment de la tensió de l’Est i l’Oest i del risc d’una guerra nuclear limitada o general. Cal distingir el pacifisme de la no-violència i de l’objecció de consciència, per tal com el primer representa un rebuig global de la guerra com a mitjà de resoldre les diferències entre els pobles, mentre que la no-violència i l’objecció de consciència representen un pas més de cara a la concreció d’aquest ideal pacifista.
m
Política