És part de la codicologia i de la paleografia. Inclou encara els óstraka (óstrakon) i fins i tot els pergamins trobats en excavacions. La papirologia es divideix en antiga i medieval. L’antiga comprèn els manuscrits jeroglífics, hieràtics, demòtics i coptes, a més dels papirs arameus, entre els quals sobresurten els d’Elefantina (s V aC). La papirologia antiga, però, més rellevant és la grecoromana, especialment la grega, que és la més ben representada, amb milers de manuscrits. De la medieval, a part alguns còdexs i documents merovingis, els papirs més importants són els papals. Pel que fa a Catalunya, l’investigador alemany P.Kehr considera que hom havia rebut més butlles en papir que en cap altra regió d’Europa. En total, se'n coneixen divuit, sis de les quals són ara perdudes. Actualment se'n conserven a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (Barcelona), a l’Arxiu Capitular de Girona, al Museu Episcopal de Vic i a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell. Més recentment s’han format altres col·leccions. Hom pot esmentar un grup de papirs grecs i llatins (s V a VIII dC) a l’Arxiu Capitular de Barcelona, uns dos-cents papirs (en diverses llengües) al monestir de Montserrat; un fons, sobretot d’importància bíblica i cristiana, a la Fundació Sant Lluc Evangelista de Barcelona (que posseeix unes ratlles d’un papir de sant Mateu de vers l’any 200), i, finalment, el fons Palau-Ribes, de la Facultat Teològica de Barcelona a Sant Cugat del Vallès, amb més de dos mil papirs, entre els quals es destaca un còdex de pergamí en copte, que és el més antic del món amb la totalitat dels evangelis de Marc i Lluc).
f
Escriptura i paleografia
Diplomàtica i altres branques