Entre els parcs urbans més notables dels Països Catalans sobresurt la Devesa de Girona, que té els seus orígens al segle XVIII. També del segle XVIII és el Laberint d’Horta, a Barcelona, que ajunta la fórmula del parc amb la del jardí. Al recinte de l’enderrocada Ciutadella de Barcelona, hi fou bastit des del 1872 el parc de la Ciutadella. Altres parcs barcelonins són el del Turó, el parc Güell, d’Antoni Gaudí, el de Montjuïc, el del Puget, el del Guinardó, el de la Guineueta, el de Cervantes, el de l’Escorxador, el de l’Espanya Industrial, el de la Creueta del Coll, el del Castell de l’Oreneta, el de les Aigües i el del Clot. Es destaquen també els parcs de Torre-roja, a Viladecans, el de Torreblanca, entre Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern, el de Ca N'Arnús-Can Solei, a Badalona, i els parcs municipals de Mataró i d’Olot. Al País Valencià i a Mallorca els espais verds urbans de caràcter públic s’estructuren més aviat segons la fórmula del jardí.
m
Urbanisme
Un aspecte del parc urbà Torras Villà de Granollers amb el monument a la sardana aixecat el 1976
© Fototeca.cat
Parc dins o molt prop d’un nucli urbà que acompleix la funció d’airejar-lo i de procurar recreació als seus habitants.