Hom dóna el nom de perera borda a les formes silvestres i subspontànies, que es fan als boscs de la muntanya mitjana. És conreat a totes les zones temperades del món, i comprèn nombroses culti-vars. Prefereix sòls pregons, ben drenats i fèrtils, i és atacat per diverses malures criptogàmiques. La pera, amb la poma i el préssec, constitueix, després dels cítrics, el grup de fruita fresca més important en els aspectes paisatgístic i econòmic dels Països Catalans, per davant de la fruita seca més notable com ara l’ametlla i l’avellana.
Als Països Catalans, hom inicià en el decenni 1920-30 prop de la ciutat de Lleida la plantació regular de pereres; hom introduí a partir dels anys cinquanta (les plantacions de postguerra havien reprès el 1946) la varietat Jules Guyot, popularitzada amb el nom de llimonera, pera primerenca però que té l’inconvenient de conservar-se només dos o tres mesos. Això explica els esforços actuals a diversificar la producció (varietats Williams, Red Barlett, britàniques; blanqueta, castellana; Ercolini, més recent, italiana).
Flor de la perera
© C.I.C -Moià
L’any 1982, la producció de peres als Països Catalans fou de 2.550.350 qm i la superfície conreada de 18.142 ha. La regió de Lleida, amb 1.875.790 qm, tenia la màxima producció de tot l’estat. Cal advertir que les xifres de superfícies es refereixen sempre a les plantacions regulars, car és impossible de calcular la que representen els centenars de milers d’arbres disseminats, que solen assolir una productivitat molt inferior.