permitivitat

f

Electrònica i informàtica

Constant que expressa la influència d’un medi isòtrop sobre les forces d’atracció o de repulsió entre cossos electritzats.

Cal distingir entre permitivitat absoluta i relativa. La permitivitat absoluta és el quocient entre la inducció elèctrica o desplaçament D i la intensitat de camp elèctric E; hom la representa per ε, o sia, ε = D/E. La permitivitat del buit val ε0 = 8,859 × 10- 1 2 F/m. La permitivitat relativa és la relació entre l’absoluta i la del buit, o sia ε=ε/ε0. La permitivitat és anomenada també constant dielèctrica.