pictorialisme

m
Art

Tendència fotogràfica sorgida a la darreria del segle XIX i desenvolupada durant les primeres dècades del segle XX.

Constitueix, de fet, el primer intent reeixit d’elevar la tècnica fotogràfica a la categoria artística. Es caracteritza, doncs, per l’ús de la fotografia com a recurs expressiu i per un llenguatge amb continguts i punts de vista anàlegs als de l’art realista. El pictorialisme també implicà una certa preocupació per la qualitat dels materials i la depuració dels processos tècnics. Entre els seus representants hi ha P.H. Emerson, H. Kühn, F.H. Evans, A. Stieglitz i E. Steichen. A l’Estat espanyol, i especialment a Catalunya, destaquen J. Ortiz-Echagüe, J. Pla-Janini, A. Campañà, J. Massana, etc.