És un líquid incolor d’olor empireumàtica, que bull a 115,5°C i té una densitat de 0,978. És soluble en l’aigua, alcohol, èter i benzè. Hom l’obté per destil·lació del quitrà de l’hulla i, sintèticament, a partir de l'acetaldehid i l’amoníac. La piridina té caràcter aromàtic i presenta una energia de ressonància de 23 kcal/mol. Atès que el parell electrònic del nitrogen no forma part del sextet aromàtic de la molècula, presenta propietats bàsiques i forma sals, dites de piridini , estables amb els àcids minerals. A causa del caràcter més electronegatiu del nitrogen, la piridina presenta una reactivitat diferent a la del benzè, i experimenta substitucions electròfiles, com bromació i sulfonació, en la posició β, i substitucions nucleòfiles, com l’aminació, en les posicions αi γ. És estable, com el benzè, a l’oxidació, mentre que la reducció catalítica de la piridina i els seus derivats a piperidines ocorre generalment amb més facilitat que la reducció corresponent dels derivats del benzè. Presenta excel·lents propietats com a dissolvent per la seva polaritat i caràcter bàsic. És també emprada en la síntesi de productes farmacèutics, com a agent impermeabilitzant, desnaturalitzant per a l’alcohol. Actua també com a catalitzador i per a la neutralització d’àcids en nombroses reaccions orgàniques.Té la fórmula
