Estat afectiu contrari al desplaer, comporta un impuls dirigit al manteniment de la situació que el provoca. Motivat originàriament per un estímul físic, el plaer pot ésser també provocat, mitjançant el condicionament, per una representació o un concepte, en el qual cas hom parla sovint de plaer espiritual o de plaer estètic. Les bases fisiològiques del plaer són només parcialment conegudes; entre elles se'n destaquen dues: el sistema nerviós autònom, relacionat amb activitats plaents (fam, set, sexe, etc), i els centres cerebrals del plaer, situats en el sistema límbic.
m
Psicologia