Del punt de vista agronòmic hom el divideix en insecticides, acaricides, fungicides, nematocides, etc, segons l’organisme o organismes que combaten. Del punt de vista químic són classificats en organoclorats, de vida mitjana llarga (persistents) i susceptibles d’acumular-se en els teixits d’altres organismes vius que els combatuts, com és el cas del DDT, l’aldrina i la dieldrina; organofosforats, de vida mitjana curta i subproductes inofensius, com el paratió i el malatió: piretroides sintètics (piretrina) produïts en grans quantitats; i inorgànics, que contenen zinc, coure, arsènic o mercuri i que són molt tòxics per a l’home i la vida animal en general. Segons la forma d’actuar hom els classifica en plaguicides per contacte, per ingestió i per inhalació. Segons la seva perillositat per a l’home, els plaguicides són classificats en: nocius (Xn), tòxics (T) i molt tòxics (T+). Els de la categoria molt tòxics només poden ésser aplicats per empreses especialment autoritzades, o per usuaris que hagin superat un curs específic de capacitació. També n'existeix un grup anomenat de baixa perillositat, però no té nomenclatura. Hom també els classifica segons la perillositat per a la fauna terrestre i aqüícola; així, hi ha tres categories de menor a major perillositat, A, B i C. La categoria C significa la prohibició d’ús en zones humides per la seva perillositat per a la fauna aqüícola; o la limitació d’àrees o bé en el temps per la seva perillositat per a la fauna terrestre (per exemple, limitació en l’aplicació d’aquests productes en època de floració de fruiters perquè comporta una alta perillositat per a les abelles). Cada plaguicida té un termini de seguretat, que és el nombre de dies que han de transcórrer entre l’aplicació del producte i la collita o, en el cas de la ramaderia, l’entrada del bestiar. La utilització de plaguicides pot comportar la presència de residus sobre els vegetals o el camp, i per això cal respectar tant el termini de seguretat com la dosi a emprar. Existeixen indicis que la llarga exposició als plaguicides provoca un augment de diversos tipus de càncers, problemes hormonals i una disminució de la fertilitat masculina. L’anàlisi dels efectes a llarg termini d’aquestes substàncies és complexa, ja que hi ha nombrosos factors que influeixen en les alteracions esmentades. Alguns estudis assenyalen que dosis relativament baixes són suficients per a causar alteracions en fetus o en nens, i problemes hormonals o neurològics o d’altra mena en adults. La regulació del seu ús ha de tenir en compte tant els beneficis en el control de plagues com els possibles perjudicis de la seva utilització excessiva o de la seva bioacumulació.
m
adj
Agronomia
Zootècnia