politetrafluoroetilè

[-CF2-CF2-]n
m
Química
Tecnologia

Poliolefina perfluorada derivada del tetrafluoroetilè .

Hom l’obté principalment per polimerització en suspensió del monòmer a pressió i en presència d’un iniciador radicalari, com el persulfat potàssic, d’on resulta un polímer granular, susceptible d’emmotllament i extrusió, amb un pes molecular mitjà de 5 × 105 a 107. És un sòlid amb la consistència d’una cera, de color blanc, amb molt bones propietats com a aïllant elèctric i amb el coeficient de fregament més baix de tots els materials sòlids coneguts. És resistent a tots els agents químics, excepte els metalls alcalins fosos i el fluor, i no és soluble en cap dissolvent. Té una extraordinària estabilitat tèrmica i és utilitzable sense variació de propietats entre -100 i 300°C. Tot i ésser considerat com a termoplàstic no té, en sentit estricte, punt de fusió, pel qual fet la seva utilització industrial en processos de fabricació requereix tècniques anàlogues a les de la pulverimetal·lúrgia. Les seves aplicacions concretes són molt àmplies i deriven, fonamentalment, de les seves propietats elèctriques i inèrcia química. És conegut comercialment com a tefló.