El propileu a l’antiguitat era una mena de construcció que servia per a introduir, a manera de vestíbul, en un santuari o en una àgora. Al món asiàtic, a Persèpolis, els anomenats propileus eren situats al cim de l’escalinata d’accés a l’apadana. A Egipte foren construïts només en època tardana. Contràriament, a Grècia, existiren ja en els períodes minoic i micènic i arribaren a adquirir la grandiositat i la monumentalitat (a l’Acròpolis d’Atenes, a Eleusis, a Lindos, etc.). Segurament amb els propileus hi estigué vinculat el culte d’alguna divinitat. Al segle XIX, a imitació dels antics, foren erigits alguns propileus de línies neoclàssiques (com els de Munic, obra de L. von Klenze).
m
Art
Els propileus de l’Acròpolis d’Atenes
© Corel / Fototeca.cat