psicofisiologia

f
Psicologia

Branca de la psicologia experimental que se serveix dels mètodes de la fisiologia per a estudiar els fenòmens psíquics i descobrir les lleis quantitatives que els regeixen.

La psicofisiologia, primer intent que la psicologia féu per separar-se de la metafísica, tingué origen en el descobriment fet per J.Müller de l'energia específica dels nervis i els estudis amb què fou iniciada la psicofísica i es constituí ciència amb la tasca que W.Wundt desenvolupà en el laboratori de psicologia experimental instal·lat a Leipzig (1879), especialment en el camp de les sensacions i en l’estudi dels temps de reacció. Actualment, la psicofisiologia es nodreix de les aportacions de nombrosos laboratoris de psicologia experimental i dels estudis neurològics i endocrinològics, i rep l’aportació de les modernes concepcions cibernètiques de l’organisme. Estan relacionades amb ella, així mateix, la psicofarmacologia, la neuropsicologia i la reflexologia.