Mitjançant el concepte de psicomotricitat hom pretén de superar el dualisme cartesià cos-ànima i expressar la unitat funcional existent entre psiquisme i motricitat. L’adequada realització psicomotriu pressuposa una correcta integració dels sistemes neurofisiològics que controlen els moviments. El desenvolupament psicomotriu depèn de la maduració del sistema nerviós i de l’aprenentatge. Són diversos els autors i les escoles psicològiques que fan palesa la importància de l’activitat corporal. D’entre ells cal fer esment d’H.Wallon i de J.Piaget, que la consideren fonamental per al desenvolupament del psiquisme i, en especial, de les funcions cognoscitives.
f
Psicologia