pterosaures

m
pl
Paleontologia

Ordre de rèptils diàpsids del superordre dels arcosaures, caracteritzats pel fet de presentar unes ales membranoses aguantades per un sol dit, les quals els permetien de volar.

El crani, molt desenvolupat, era proveït d’unes mandíbules que, o bé presentaven dents molt punxegudes o bé un bec molt fort i comprimit. Al voltant dels ulls duien una anella de plaques escleròtiques. La grandària d’aquests animals variava des de la d’un pardal fins a una amplada alar d’uns 8 m de punta a punta. La presència d’ales i el fet de tenir el cos estret i els ossos buits i lleugers els permetien d’assolir una gran velocitat i agafar les preses al vol. El coll era llarg i flexible. Les principals famílies eren la dels pterodàctils, amb el gènere Pterodactylus (pterodàctil), i la dels ramforínquids, amb els gèneres Ramphorhynchus i Pteranodon (pteranòdon). Visqueren durant el Juràssic i el Cretaci.